L’arquitecte Tonet Sunyer va morir el passat dijous 11 de novembre després d’una greu malaltia. Nascut a Barcelona l’any 1954, Antoni Sunyer i Vives, arquitecte per l’ETSAB (1979) deixa tres dècades de treball amb destacades obres de tipologies molt diverses, que van des dels equipaments sanitaris fins a les instal·lacions esportives, passant pels habitatges, les oficines, l’interiorisme i el mobiliari urbà.

L'arquitecte Jordi Badia, recorda la figura i el treball de Tonet Sunyer en l'article Arquitectura perdurable, que podeu llegir en aquest enllaç

L’Hospital de Villablino (León), el centre sociosanitari de Casablanca, a Tarragona (amb Marc Padrós), l’Hospital del Baix Llobregat, el Tenis Sant Cugat i el poliesportiu de Badia (ambdues amb Ricard Balcells), les oficines d’Agroalimen i les de la Caixa d’Arquitectes a Barcelona (amb Jordi Badia), habitatges col·lectius a Niula (Girona), Sant Cugat, La Paz (Baixa Califòrnia, EUA), Aiguablava (amb Patrícia Planell), una columna per a la col·locació d’anuncis, els nous quioscos de flors de les Rambles (ambdós amb Jordi Badia) i molts habitatges unifamiliars figuren entre les obres més destacades d’una trajectòria professional que va ser reconeguda amb diversos premis, com ara els premis FAD als any 1984 i 1989 per la joieria Berao (amb Tomàs Morató) i la Casa Berao respectivament.

Sunyer també va desenvolupar una destacada tasca docent a l’ETSAB, on va ser professor de Projectes entre 1989 i 1998 i a l’Escola Elisava (1989-1990), a més d’impartir nombrosos seminaris i conferències en diferents centres, com ara l’Escola d’Arquitectura de Navarra o l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València.