Plantejar noves vies de reflexió al voltant de les qüestions de gènere i la pràctica de l’arquitectura va ser el principal objectiu de la taula rodona La igualtat des de la diferència que va aplegar a professionals –homes i dones- de diferents generacions i branques d’activitat a la sala d’actes del COAC. Les arquitectes Carme Pinós, Caterina Ramis, Valentina Maini i Maite Ruf, com a moderadora; Felip Pich-Aguilera, també arquitecte; l’economista Fernando Cirera, director general d’Habitat, i Margarita Artal, responsable del programa Dona de la UPC van participar en la taula rodona, primera acció d’un programa endegat per l’Àrea de Serveis a Col•lectius i Agrupacions per reflexionar sobre la situació de les dones en la pràctica arquitectònica. Tal com va explicar Maite Ruf, vocal de l’esmentada àrea del COAC, es tracta “de fer un replantejament que permeti introduir una sèrie de nous hàbits, acabats en femení, que facin fàcil coses que fins ara no ho eren”. El progressiu i molt significatiu augment de la presència de les dones en les aules de les escoles d’arquitectura i en el percentatge total de col•legiació és un factor que contribuirà a una formació i un exercici professional més normalitzat. Les opinions sobre la situació actual i les possibles solucions per arribar a un escenari d’una major igualtat van ser diverses entre les persones de la taula, així com també entre les nombroses intervencions que es van realitzar des de la fila zero. Caterina Ramis, que treballa a l’administració des de fa anys, considerà un error creure que al sector públic existeix una igualtat home/dona, “perquè més enllà dels concursos de mèrits i les oposicions, hi ha moltes diferències, tot i que no es registrin en el tracte professional”. Carme Pinós, de la seva banda, assegurà que tot el pes de la inèrcia cultural i social dels segles anteriors “generacionalment els canvis són brutals. És un camí que no té marxa enrera i la societat s’ha de preparar per assimilar-lo”. Valentina Maini, membre d’una cooperativa professional integrada per tres dones arquitectes va subratllar la importància d’iniciatives de visibilitat, trobades que serveixin per intercanviar experiències i referents. Felip Pich-Aguilera, va posar sobre la taula els riscos de plantejar el debat de la igualtat en termes estrictament maniqueus, “perquè tots els éssers humans participem d’un cantó i l’altre –masculí i femení-, tot i que va destacar que les circumstàncies actuals són de les pitjors per a les dones. Margarita Artal va mostrar la seva preocupació perquè segons l’experiència i els treballs portats a terme des de la UPC, el major grau de desigualtat es continua donant en la incorporació laboral de les dones arquitectes –“com passa en molts altres àmbits”- més que en la seva etapa de formació universitària”. Fernando Cirera va aportar el punt de vista empresarial, tot afirmant que les companyies s’estan adaptant a les condicions del mercat laboral, el que significa, entre d’altres coses, entendre la maternitat de les seves treballadores, i que, en tot cas, la pregunta que s’hauria de plantejar és si una dona està disposada a tornar a treballar després de tenir un fill. Precisament van ser els temes de la maternitat, i la discriminació per a les dones que comporta en moltes ocasions, i la compaginació vida laboral-vida familiar els que va centrar bona part del debat i les intervencions de la fila zero. Des d’aquesta fila zero, l’arquitecta Fidela Frutos va demanar també que les dones siguin més conscients de que han d’augmentar la seva participació en la vida pública, mentre que altre de les assistents va remarcar la necessitat de crear nuclis familiars sostenibles. Rols laborals i formes d’organització del treball que continuen penalitzant la maternitat apareixen com altre dels factors essencials de discriminació, segons altra de les participants, en una societat en la que, en opinió de l’arquitecta Dominique Tomasov “els homes estan acostumats a la presència d’un ulls que vetllen per tot, i que són els nostres”. Dades per emmarcar un debat Dones col•legides en relació al total 1993: 14 per cent 2003: 26 per cent Dones estudiants d’arquitectura en relació al total 2002: 46 per cent El 40 per cent dels col•legiats te menys de 40 anys. D’aquest percentatge, al seu torn, un 44 per cent són dones.