El proper diumenge 11 d’abril, s'emetrà al canal 33 (a les 22.45 hores) el programa documental Retorn a l'Edèn: Els jardins penjants, centrat en la utilització de terrasses i cobertes d'edificis per fer-hi jardins dels més variats estils, des dels antecedents més antics de la relació entre arquitectura i jardineria o els primers roof gardens que es van fer a Barcelona als anys 20 per obra de Forestier, Rubió i Tudurí o Joan Mirambell fins a propostes de caràcter més tecnològic com l'edifici Planeta (abans Banca Catalana) i també projectes de futur per a cobertes vegetals de caire més o menys utòpic.
Un edifici coronat d’arbres és una imatge sorprenent en mig de la quadrícula grisa de la ciutat moderna. Molts metres pel damunt dels carrers podem trobar extraordinaris jardins als àtics, que a vegades són autèntics paisatges, amb estanys de peixos i arbres de gran altura. També s’hi pot trobar un hort de més de 200 metres quadrats amb una gran producció de fruites i verdures, o un àtic on hi ha plantats trenta pins. Aquests jardins enlairats representen un gran repte tècnic i creatiu.
Els jardins penjants de Babilònia, una de les 7 meravelles del món de l’antiguitat, són el símbol per excel·lència de la creació d’un Edèn artificial, una idea que ha fascinat totes les èpoques, i el gran referent per a tots els que han creat terrasses ajardinades.
El programa documental Els jardins penjants, realitzat per Alonso Carnicer i Sara Grimal, passeja per una vintena d’aquests espais encantats i desconeguts. N’hi ha de molt luxosos, obra d’artistes clàssics de la jardineria com Forestier o Nicolau M. Rubió i Tudurí, o dels mestres jardiners d’ara. Altres tenen un caire més espontani i popular. Hi ha arquitectes i urbanistes que veuen en els jardins de coberta un model per fer les ciutats més habitables, i fan ambicioses propostes per omplir la línia del cel de vegetació. Tant si és d’una forma intuïtiva, o aplicant les solucions tecnològiques més avançades en plantació i rec, sempre hi ha un alè poètic en la feina de crear un paradís en les altures. I pels seus propietaris, aquests llocs privilegiats són refugis, illes de natura dintre de la ciutat.
|